Antropologia: Existeixen models alternatius de masculinitat

1. Explica la diferència principal entre la masculinitat arapesh i la que domina la nostra societat.

En la societat arapesh els homes són qui cuiden als nens, és a dir, són ells qui tenen “l’instin maternal”. A diferència de la nostra societat, ells són els que és queden a cuidar dels nens quan són petits i les dones són qui segueixen treballant. Aquí és totalment al contrari. Les dones són les mares, les que tenen aquest “instin maternal” i les qui cuiden dels petits des de el moment en que neixen.

Ja no només parlant de l’instin maternal, en la societat arapesh, no tenen diferències entre sexes. Aquí tenim molt present que “les dones a la cuina i els homes al camp”, per fer-nos entendre. En la seva societat, tots tenen els mateixos drets i si una dona pot cuinar, un home també.

2. Imagina i descriu què pensaria i sentiria un home arapesh enmig d'un grup d'homes europeus (en un equip de rugby, un camp de futbol, una sessió de Borsa, un gimnàs, una construcció en obres...)

Penso que un home arapesh enmig d’un grup d’homes de la nostra societat podria sentir-se depreciat per el fet de que els altres el veurien afeminat.

3. Quins avantatges o inconvenients trobes a la masculinitat arapesh? Fes una valoració personal i argumentada de la seva forma de concebre el ser home.

Jo penso que no hi ha inconvenients en el fet de ser un home dins la societat arapesh, és més, penso que tothom podria prendre model d’ells. No tenen complexes en fer de “mares”, ni en cuinar, ni en fer res del que aquí considerem “feina de dones”. Ells consideren que tant homes com dones tenen el mateix valor i poden fer exactament el mateix i, personalment, penso que això s’hauria de valorar molt.

4. Com a conclusió, escriu un paràgraf que respongui a la qüestió i et permeti intervenir en el debat posterior: Convenen a la nostra societat homes "maternals" com els arapesh? Quins aventatges se'n derivarien per al conjunt de la vida social?

Penso que si, convindrien homes “maternals” com els arapesh dins la nostra societat. No ha de ser res dolent que el pare d’aquell nadó cuidi d’ell com si de la mare es tractés. A nivell social podria haver-hi un balanç positiu a nivell de que, a rel d’aquest fet, es valoraria més a la dona per el fet de que quan l’home cuida del petit, ella treballa.

Actualment en la nostra societat es pren a la dona com “la que cuida dels nens i de la casa”, es cert que em fet una evolució molt gran des de els temps en que la dona només servia per aquests valors, però, si ens parem a pensar, aquest concepte dins la nostra societat encara es segueix tenint en part. Realment això es trist i penso que si aquests homes arapesh entressin a la nostra societat, potser a primer moment costaria d’acceptar-los, però ajudarien a millorar la manera de pensar de molts.

Les bruixes que volaven

"Vacas, Cerdos, Guerras y Brujas" es el títol del llibre de Marvin Harris en el qual jo vaig escollir el capítol de "Escobas y Aquelarres".

- Una Escombra, com tots bé sabem es un estri que serveix per netejar, però en la literatura antiga, les escombres se les associaba amb les bruixes, era l'estri que els hi donava el poder per volar.

- Un Aquelarre, és el lloc on les bruixes celebraven les seves reunions i els seus rituals.

En aquest capítol, Harris ens explica que a l'Europa dels segles XV al XVII, van morir, cremades a la foguera, unes 500.000 persones ausades de ser suposades "bruixes". En un primer moment es van plantejar el perquè de l'existència d'aquests sers, d'aquestes suposades bruixes i, en segon lloc, el perquè durant aquella època va tenir tanta importància enaquest concepte en la societat.

Les confessions sobre qui participava en aquests aquelarres s'obtenien mitjançant tortures. Com a "recompensa" d'aquesta confessió, a les bruixes se'ls hi donava la possibilitat d'optar a ser estrangulades abans de cremades a la foguera. Encara que aquestes confessions havien de ser confirmades abans de dictar una sentència.

Aquelarre de bruixes

Gran part de les societats del món creia en aquests sers, però on més importància i renom va tenir va ser a Europa, on hi va haver un nombre més elevat de morts, va durar més i va ser més dur. L'església estava en contra d'aquestes bruixes i en negava l'existència, encara després de l'any 1840 se'n va prohibir la negació, però l'església seguia anant-hi en contra.

Amb el pas del temps els inquisidors cada vegada es van preocupar més per les bruixes. Defensaven què s'havia desenvolupat un nou tipus de bruixa, "les bruixes que no podien volar". L'any 1488, Roma va autoritzar als inquisidors que actuessin contra les bruixes. Tots aquests fets van portar a que la bruixeria fos acusada de provocar totes les desgràcies inimaginables, com podien ser les morts de nens, malalties, bogeria...

S'ha demostrat que les bruixes europees estaven associades amb crear ungüents màgics i les persones que els havia provat, entraven en un somni profund i al despertar deien que havien estat en un llarg viatge. La major part dels vertaders aquelarres, explicaven experiències al·lucinògenes mitjançant l'aplicació prèvia d'aquests ungüents. Els ungüents al·lucinògens, expliquen moltes de les característiques de la creença de les bruixes mentre que la tortura, explica l'extensió d'aquestes creences. Avui en dia, però, encara persisteix l'enigma de perquè van haver de morir 500.000 persones per crims comesos en els somnis d'altres persones.

Aquest seria un petit resum de tot el que passa en aquest capítol del llibre de Marvin Harris. Penso que la societat pensava i creia en l'existència d'aquestes bruixes perquè se'ls hi havien implantat uns models, uns ideals, i molts d'aquests a través de l'església, al igual que també pensaven que eren dolentes per la mateixa raó.